El ‘Petit Leonardo’, com es va conèixer l’artista Marià Fortuny Madrazo pel seu caràcter innovador i multifacètic, té a partir de demà i fins al 27 de juny una gran exposició a La Pedrera de Barcelona, la més gran que s’ha fet mai fora del Palau Fortuny de Venècia, i que entre les seves més de 300 peces inclou els vestits que va dissenyar, com el famós Delphos, que els visitants poden emprovar-se virtualment.

Una càmera web capta la imatge del visitant i li superposa els dissenys tèxtils de Fortuny (Granada, 1871-Venècia, 1949), que és un gran desconegut al seu país, a diferència de a Itàlia, on ha estat un “icona de Venècia i de la modernitat”, ha explicat avui en roda de premsa el comissari de la mostra i director de la Fondazione Musei Civici di Venezia, Giandomenico Romanelli.

Potser eclipsat pel seu pare, el pintor Marià Fortuny, l’”artista total” no ha estat gairebé reconegut a Catalunya malgrat el seu enorme talent, i es va mudar a Venècia. A més de la moda i la pintura, ha estat un geni del disseny de mobiliari, la luminotècnica, la fotografia i l’escenografia.

A la mostra ‘Fortuny, el mag de Venècia’ s’explica el seu entorn familiar, la importància de Wagner com a inspirador, la passió pel teatre, Venècia com a símbol de bellesa per a l’artista, la influència de la seva dona, Henriette Adèle Nigrin, el disseny tèxtil i la moda i el vessant empresarial.

Però la “fortuna de Fortuny” es va trobar molts obstacles per un “equívoc cultural”, ha dit Romanelli, ja que la seva figura es va assimilar a la decadència durant molt temps. En canvi, l’escriptor Marcel Proust va entendre “millor que ningú” en què consistia la gran novetat de l’art de Fortuny, qui es va saltar les barreres entre sectors per fer “indústria” a partir de les seves investigacions artístiques.

“Després de l’exposició, els visitants tindran molts dubtes, perquè tot i que se’n fessin deu exposicions, encara tindrien dubtes”, ha vaticinat Romanelli, al·legant que la de Fortuny és una figura “molt polièdrica i inquietant”.

Quan les dones usaven encara vestits recarregats i amb cotilla, el 1907 Fortuny presenta el Delphos, una túnica de tela molt prisada que queia lliurement i s’adaptava al cos. Cada vestit és de color únic, perquè es tenyia manualment, i fins a 15 vegades, per aconseguir uns tons irrepetibles.

Peggy Gughenheim i la marquesa Luisa Casati van ser només dues de les moltes que la van usar, àvides d’alliberar els seus cossos dels convencionalismes de l’època. Fins i tot l’escriptora Susan Sontag va ser fotografiada per la seva amiga Annie Leibovitz amb un Delphos com a mortalla.

El modista Antoni Miró, i l’arquitecte Òscar Tusquets, intervindran en la inauguració de l’exposició, que es farà aquesta tarda.

El 29 i 30 d’abril s’estrenarà a La Pedrera ‘Fortuny Venise’, l’òpera amb música de Diego dall’Osto i llibret de Lluís Meseguer, com a gran activitat paral·lela a la mostra.

Foto: Sergio Lainz (El Periódico de Cataluña)