Noticiesdot.com

Google llança la nova revisió del seu reeixit navegador web, la principal novetat del qual consisteix en el sistema d’extensions, similar en objectiu al que té Firefox i que tan bones crítiques li ha reportat, encara que no es queda només en això…

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) - Evolucionant a un ritme vertiginós (encara que el del programari ja ho és de per si, i més encara el dels navegadors), Chrome ha presentat la seva quarta generació. Moltes millores, encara que realment no tantes com les 1.500 que anuncia pomposament Google, ja que d’aquestes, moltes poden atribuir-se al nou sistema d’extensions.

La principal novetat és el sistema d’extensions, que surt de l’estat de beta per oferir a l’usuari un ecosistema d’afegiments al browser que realitzen tasques puntuals. Firefox ja disposa des de fa temps d’una gran ecosistema d’extensions que ha ajudat en gran mesura a popularitzar el navegador web de la Fundació Mozilla i li ha reportat bones crítiques. No obstant això, és una eina utilitzada més aviat en exclusiva pels usuaris avançats.

Google ha publicat una pàgina dedicada a les extensions del seu navegador i proporciona la informació necessària perquè terceres parts ampliïn la funcionalitat de la seva browser mitjançant l’escriptura d’afegits d’aquest tipus. Un avantatge de les extensions de Chrome sobre les d’altres navegadors és l’alt grau de seguretat que aporta l’estructura virtualitzada del programa de Google, malgrat que introduir una facilitat d’aquest tipus sempre pressuposa obrir noves portes per les quals potencialment poden entrar noves amenaces.

En dependre per a la seva execució del navegador, les extensions són multiplataforma, podent ser executades en Windows, Linux o Mac US X. Queda per veure si seran compatibles amb el futur Chrome US, encara que això serà el més probable atès que el sistema operatiu de la companyia del cercador es basa, precisament, en el navegador.

La sincronització de favorits també és una altra novetat que satisfarà especialment a aquells internautes que hagin de treballar en diferents màquines, ja que permet afegir un nou favorit en el navegador Chrome d’una computadora, i després sincronitzar-ho amb la resta de màquines que utilitzem. Per a això haurem de recórrer a la sempiterna compte de Google, amb el que és més que probable que a la companyia de Mountain View li caigui alguna crítica per acumulació de dades personals al crit d’ara coneixerà també els nostres favorits!

Alguna cosa que no pot fallar en les últimes versions de tots els navegadors és el suport per HTML 5 (estàndard encara pendent d’aprovació oficial), que en el cas de Chrome va més enllà dels tags <VIDEO> i <AUDIO> per arribar a elements com l’API de bases de dades o els sockets web entre altres característiques.

Els internautes que executin Chrome sobre Windows veuran com el navegador s’actualitza automàticament al llarg de la setmana que ve, segons s’indica en el bloc oficial de Chrome. Google no ha puntualitzat més sobre aquest tema, però és d’esperar que als usuaris els sigui presentat un quadre de diàleg en pantalla oferint acceptar o declinar l’actualització, ja que si tot és absolutament automàtic, molt em temo que veurem a Google ficada novament en polèmiques sobre privacitat…

Pel que respecta als linuxers i maquers, hauran d’esperar encara un temps més, doncs van a haver de conformar-se, de moment, amb les betes que disposen.

Prometedor futur

En amb prou feines un any, Chrome ha arribat a posicionar-se com el tercer navegador preferit pels internautes, xifra que es preveu augmenti en els propers mesos, i més encara després de la publicació de les versions per Mac US X, Linux, i aquesta quarta revisió que introdueix interessants novetats per a tots els públics.

No seria gens estranyo que Chrome arribés a febrer amb un 5% de l’audiència internauta, i que acabés l’any rondant el 10%. Tot el potencial de màrqueting de Google pot bolcar-se fàcilment en aquesta tasca, la qual cosa no és poc. Davant té a un Firefox 3.6 recentment publicat i a un Internet Explorer en hores baixes, i com a perseguidors a un Safari que s’estanca i a un Opera que, malgrat ser tècnicament un bon producte, no acaba de desenganxar entre els usuaris.

El futur, doncs, clareja brillant pel browser de la companyia del cercador.

Copyleft 2009 www.imatica.org

Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en la qual es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org